top of page
INTERNET DE LES COSES (IoT)

Potser no ho saps, però fins fa poc, l’únic aparell de casa que tenia connexió a Internet era l’ordinador. A partir de l’any 2010 i de forma progressiva, altres dispositius han anat accedint a Internet: mòbils, tauletes, consoles de videojocs i televisors.

Avui ens trobem envoltats de milers de dispositius industrials, comercials o domèstics connectats a Internet, que utilitzen sensors intel·ligents, i sense intervenció humana. I cada dia en són més: electrodomèstics, cotxes ... fins i tot, el raspall de dents o el candau de la bicicleta. També els comptadors de consum (llum, gas, etc.) o la gestió i els serveis de tota una ciutat (controls de trànsit o pol·lució, transports, etc).

L'Internet de les coses (Internet of Things, IoT, en anglès) és una gran xarxa de "coses" connectades entre si.

LA 4A REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

IoT, juntament amb la Intel·ligència Artificial i el Big Data, és una de les tecnologies bàsiques de la 4a Revolució Industrial. Aquesta està provocant i provocarà l'eliminació de molts llocs de treball, però també la creació de nous perfils professionals; molts d'ells avui no podem ni imaginar-los.

Exemples.PNG

L'ECOSISTEMA IoT

Els dos components d'una aplicació IoT són Internet i les coses.

https://aprendiendoarduino.wordpress.com/2018/11/11/ecosistema-iot/

 

Les coses són dispositius que poden interactuar amb el món físic, utilitzant sensors per recollir dades del seu entorn i controlant el funcionament d'actuadors (llums, motors, pantalles, ...)

Aquests dispositius solen ser microcontroladors, ordinadors petits i de poca potència.

La part Thing d'IoT es refereix a un dispositiu que pot interactuar amb el món físic. Aquests dispositius solen ser ordinadors petits i de baix preu, que funcionen a velocitats baixes i utilitzen poca potència; per exemple, microcontroladors simples amb kilobytes de RAM (a diferència dels gigabytes en un ordinador) que funcionen a només uns quants centenars de megahertzs ​​(a diferència dels gigahertzs). en un ordinador), però consumint de vegades tan poca energia que poden funcionar durant setmanes, mesos o fins i tot anys amb piles.

Aquests dispositius interactuen amb el món físic, ja sigui utilitzant sensors per recollir dades del seu entorn o controlant sortides o actuadors per fer canvis físics. L'exemple típic d'això és un termòstat intel·ligent: un dispositiu que té un sensor de temperatura, un mitjà per configurar la temperatura desitjada, com ara un dial o una pantalla tàctil, i una connexió a un sistema de calefacció o refrigeració que es pot encendre quan es detecta la temperatura. està fora de l'interval desitjat. El sensor de temperatura detecta que l'habitació està massa freda i un actuador encén la calefacció.

 

La part d'Internet consisteix en aplicacions a les quals els dispositius IoT es poden connectar per enviar i rebre dades, així com altres aplicacions que poden processar aquestes dades i ajudar a prendre decisions sobre quines accions s'han d'enviar als actuadors.

Perquè la comunicació entre dispositius IoT sigui possible cal que estiguin connectats en xarxa i que utilitzin una sèrie de protocols (normes) de comunicació.

La part d' Internet d'una aplicació IoT consta d'aplicacions a les quals el dispositiu IoT es pot connectar per enviar i rebre dades, així com altres aplicacions que poden processar les dades del dispositiu IoT i ajudar a prendre decisions sobre quines sol·licituds s'han d'enviar als actuadors dels dispositius IoT. .

Una configuració típica seria tenir algun tipus de servei al núvol al qual es connecta el dispositiu IoT, i aquest servei al núvol gestiona coses com ara la seguretat, així com rebre missatges del dispositiu IoT i enviar missatges al dispositiu. Aquest servei al núvol es connectaria a altres aplicacions que poden processar o emmagatzemar dades del sensor, o utilitzar les dades del sensor amb dades d'altres sistemes per prendre decisions.

Els dispositius tampoc sempre es connecten directament a Internet mitjançant connexions WiFi o per cable. Alguns dispositius utilitzen xarxes de malla per parlar entre ells mitjançant tecnologies com ara Bluetooth, connectant-se mitjançant un dispositiu concentrador que tingui connexió a Internet.

Amb l'exemple d'un termòstat intel·ligent, el termòstat es connectaria mitjançant WiFi domèstic a un servei al núvol que s'executa al núvol. Enviaria les dades de temperatura a aquest servei al núvol i, a partir d'aquí, s'escriuran a una base de dades d'algun tipus que permeti al propietari comprovar les temperatures actuals i passades mitjançant una aplicació de telèfon. Un altre servei al núvol sabria quina temperatura vol el propietari i enviaria missatges al dispositiu IoT mitjançant el servei al núvol per dir-li al sistema de calefacció que s'encengui o apagui.

Una versió encara més intel·ligent podria utilitzar la IA al núvol amb dades d'altres sensors connectats a altres dispositius IoT, com ara sensors d'ocupació que detecten quines habitacions estan en ús, així com dades com el temps i fins i tot el vostre calendari, per prendre decisions sobre com fer servir. establir la temperatura de manera intel·ligent. Per exemple, pot apagar la calefacció si es llegeix al vostre calendari que esteu de vacances, o apagar la calefacció habitació per habitació segons quines habitacions utilitzeu, aprenent de les dades per ser més i més precises amb el temps.

IoT01.png
basic-thermostat.png
mobile-controlled-thermostat.png
smarter-thermostat.png

EL CREIXEMENT D'INTERNET

IoT és un camp tecnològic de molt ràpid creixement. S'estima que a finals de 2020 s'han desplegat i connectat a Internet uns 40.000 milions de dispositius IoT.

Cada un d'aquests dispositius té una adreça d’Internet única, anomenada IP (Internet Protocol). El rang d'adreces que permet, 4.000 milions, s'ha col·lapsat fa temps. El canvi a la 6a versió, IPv6, permetrà arribar fins a 340 trilions de trilions de dispositius!

Vols saber l'adreça IP del teu ordinador?

evolucio.png

EL NÚVOL

La gran quantitat d’informació i de dades que generen les pàgines web, les xarxes socials, els dispositius mòbils, els sensors, etc. On són? Cap on van? Núvol és el nom genèric que serveix per identificar aquell espai intangible de la xarxa on viuen les nostres fotografies, correus electrònics, vídeos, documents i qualsevol tipus de comunicació entre persones i coses.

Però el núvol és quelcom ben físic, i el tràfic de dades a Internet ja consumeix el 7% de l'electricitat mundial ... i pujant: assabenta't.

El peso de la nube. BigBangData. CCCB

https://twitter.com/GalileiAstro/status/1569650722320400386

bottom of page